Els nostres autors

Poemes de barraca
(novembre 2021)

Joan Triay Vidal (Es Migjorn Gran, Menorca, 1946), fins a la jubilació, el 2011, exercia d’assessor fiscal i comptable. Ara, tranquil·lament, es dedica a fer allò que sempre li ha agradat, però la professió no li permetia dedicar-s’hi gaire, a escriure. Tot i així, el 1990, amb el poemari Deu intents, guanyà el Premi Francesc d’Albranca de Poesia, de l’Ajuntament de Ferreries (Menorca). El 2016, ja jubilat, el relat Les estranyes restes d’un naufragi fou guardonat amb el XXIII Premi Illa de Menorca de Narració Curta; el 2019 participà en la XIV edició del recital Illanvers amb deu poemes publicats al número 19 dels Quaderns Xibau de poesia. A més, alguns dels seus relats han vist la llum en diferents llibres col·lectius, com Anit vaig somiar que Paul Auster era Déu (2018) i Paraula d’Auster (2020), d’Òrbita Edicions; i en els llibres Peccata Minuta (2016), Mare Nostrum (2017), Tempus fugit (2018) i In Extremis, (2021), antologies de relats de La Isla de los escritores.

"Poemes de barraca" conté cinquanta poemes escrits entre 1980 i 2021. Es tracta d'un poemari sense projecte previ, escrit a partir de les glopades de vida que Joan va deixar anar al seu quadern personal, durant aquests anys. D'això, diu, escriptura de barraca. Refugiat en el seu estudi —o la barraca, com li agrada anomenar—, permet treballar les paraules per deixar constància d'una idea, un pensament, una obsessió, un paisatge, felicitar algú, expressar el dol, agitar la ràbia, manifestar l'estima ... Els poemes estan distribuïts en vuit títols: Coses de la terra, Delits, Amorosies, Enyors, Estranys, Vida, Tardor i Comiats.